Lluite, obstinadament
contra el meu altre jo,
disposada a esborrar eixe solar
on encara queden deixalles.
Forçant la desmemoria
de l'engany pragmàtic
per poder resituar-me
donant l'esquena als records.
I és això el "perquè" d'ara
on t'admire per exercir de doctrina
induint-me a la cruïlla decisòria
escollida per la direcció del vent.
Allà on quedava el dubte
m'ofereixes la tentació
d'agafar el fruit més vermell
dels arbres que em tenia prohibits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada