Cants de sirena muda

M'agradaria parlar-vos

però res ha canviat a les vostres vides

jo continue arrossegant el contagi

ignorant el tràgic destí.

Apresure el pas

com si hagues de començar,

altra vegada.

De tots els mars

el meu és el més salvatge

i de tots els cants

el meu és el meu ofegat.

Vull saber quan s'acaba la història.

Ser allí, per poder dir adéu.

Main street

Cames tendres

al caminar desprevingut,

a l'ombra del sol.

Rierols verds

de verdes esperances,

on aguaita el vaivé local.

Música descompassada

acaronant tots els somnis,

a la rutina més venturosa.

No sóc poeta, gràcies

però em plau observar-los

qual la paraula és meua

i el dubte el meu tresor.

Habite a l'espill on m'hi veig

un reflex per saber que hi sóc

per viure sense sentir-me mortal.

On és el teu espill que ja no em mira?

No l'oblides,

no deixes que plore,

no deixes que suspire,

perquè sempre seré pols

però pols enamorada...

Vaig ser

milions de persones abans de trobar-te,

després

em vaig tornar paisatge.

Oblit

Per a aquell que em procurava el ball

una amenaça covard

amagada al calaix

un bes, una olor, un petit gest.

Només el temps

surant entre records,

entre les meues mans,

a la presó dels teus cabells

al deler de la pell.

Trepitge nit i dia

senders sense final,

malgrat el llanguiment 

hi ha un malson desitjat.

Al desert del passat

recorda-li la llegenda,

dona'm l'oblit i deixa'm anar.

Segrega endorfines la felicitat

sabent-se impossible sense elles,

esforç de l'eco dels somriures

deliciós crepuscle de l'ànima.

Sura l'esperit

i ajorna l'onada.






http://www.youtube.com/watch?v=yNeDKetqJPA&feature=related

kjslkjslkjslj

Una passió

Sents bategar el cor endormiscat

campanades d'un temps d'esperança

balls de l'amant desconegut.

Al descobrir la pinzellada anònima,

malgrat tot,

mai s'esborra l'eterna mirada.

Tots els equívocs acumulats

pervertint als ulls

els colors

que ens desperten.

La proesa a cada pas,

l'anarquía

del silenci.

En clau

Que terrible és ser esclau d'una passió

quan la feblesa et subjuga.

Quin malson complementari

amor i enyorament

quan tot roda amb una inèrcia imparable.

Com,

guiada per la providència

d'una infinita oportunitat

trobes emocionalment similar

la teua ombra paral·lela.

Si desconeixies el camí

ets al sender,

d'una incògnita indefinible.

Tornar com abans...

http://www.goear.com/listen/de7602a/he-deixat-mare-raimon


....i crec que he fet be.