Com la mare

Recorde el que m'has ensenyat

i pose en pràctica allò aprés,

sense massa entusiasme pretenc educar

com la mare que no hi és.

S'apropa un bri al sentiment

de voler ser com elles

evocant tendresa i dolçor

on sols visc la freda realitat.

Mare, jo hi vull ser

com aquests artificis

sense aquesta dura sentència

que m'obliga a contenir el dol.

I és que mai seré com la mare

des que l'ocell em feu el cor pres,

volant, 

condemnada

a l'etern malson.

Atzukaks

Transformant les casualitats en oportunitats

competint per resistir a la incomprensió

caminant per descobrir el temps

escrivint per dominar la ment.

Aquesta és l'illa que m'ha tocat

no roman a la memòria

i és constant a l'avinença 

que conté,

una tassa d'amargor.

Hi ha felicitat en quant que la busquem

gotes de tendresa que ens ajuden

a mirar de reüll un temps passat

tot allò que no hem pogut viure

i que desitgem somiar.

No és l'enyor el que dol

el viscut hi és present

el que em perdut mai ha succeït

sols queda l'ara

per saber que no hem errat.

Reafirmar les decisions

empeny la bonaventura

per que la sort és buscar-se

en l'imaginari d'un mateix.

Dues llunes

Soc la lluna

encarada a dos miralls,

repeteixen l'escena per trobar-se

però una és devaneix

mentre l'altra roman exuberant.

De camí a la ciutat

quan és fa fosc

em sorprèn mirant-me

i si la segueix em trobe l'altra

que com la boira

s'oculta a les tenebres.

Ja ningú mira la lluna

melancòlica, taciturna, exquisita, romàntica

sempre envoltada de bellesa.

La lluna mai més serà lluna

per que la lluna és mirar-se,

ocultar-se al capritx

de deixar-se dur per la mar.

Dues llunes té la ciutat

jo soc la lluna

qui la busca s'esvaeix

qui la troba no torna més.

Fascinant el vers

No se si és el vent, o el seu ball?

Pregunta o ja resposta per la línia imaginària.

S'ha trencat el blau, o ja no existeix?

La pregunta, l'eterna pregunta.

Pot ser resposta a la volta.

Milers de miratges plens de futur

de llunes esperant a sortir

d'una ciutat oculta, empedrada.

Ara ho he vist, la veritable poesia

no s'ha fet per ser llegida.

La bona poesia naix al ser viscuda.