Fam de son

fam de nit
fam d'ulls clucs
fam d'estiu
fam de calma
fam assossegada

tinc una fam inquieta.

Una fam de món 
que mai serà satisfeta.

De indignats i conseqüents

Tot ha començat 
i sense voler alguna cosa ha despertat.
Ha començat? 
Més bé, s'ha popularitzat.

Cada escenari té una història que contar.
Un escenari, un guirigall.

Veus i més veus ressonen
llancen crits de llibertat.
Un escenari, un guirigall.

I a l'ombra, les formigues
s'organitzen i conspiren.
El caos s'ha banalitzat
amb moviments esfèrics
d'una morfologia desigual.

Un escenari, un guirigall.

Tot ha començat
i mai res, tornarà a ser igual.


EL GEST ES VIU

Cega sóc 
i muda
i millor dir 
només 
el que cal dir. 
Muda no ho sóc                      
i  cega 
tampoc 
només sóc 
el que sóc.
I quan faig 
qualsevol gest 
d'aquests que també sóc 
sempre acabe 
trencant 
un mirall mut. 
Els qui es parlen 
no es miren. 
Els qui es miren 
no es parlen. 
Els miralls resten muts 
i n'hi ha tantes de paraules cegues 
que quan sóc cega
veig la llum
i els muts 
l'escolten 
amb la punta dels dits. 


Desvel.......


Altra nit de llibreta,
ja no escric de dia per no perdre'm la nit.
No tinc finestra, 
parets humils em fan presa,
pretenc aportar colors
per a solventar la tristesa de l'espai.
Tot sempre amb un toc nu.

Cada paraula escrita pesa un lament
i amb tot, la càrrega fa plaentera l'espera
d'altra nit de desvel.

Pense en tu. Sempre pense en tu
quan estic obligada a esperar amb aquest malson.
I pense en com podriem ser més feliços
i com això em convertiria en un poc més miserable.
La nostra maledicció en una realitat que ens ofen.


----------------------------------------------------


Tinc una caixa, a un calaix.
Te dues frontisses i un pany daurat.
La guarde a la tauleta de nit,
m'agrada comprovar que és tancada
i que així seguirà per sempre.

No espere compartir-la mai, doncs és meua.

Tota la vergonya, la rancunia, la ira,
els cels, l'enveja, l'odi, la passió,
i, fins i tot, l'amor, he enterrat dintre d'ella.

El meu dolor, el patiment i el desvel 
protegeixen la caixa.

Mai ningú la trobarà, i
 aquell qui gose desenterrar-la sofrirà per sempre
l'angunia d'haver conegut
la ferida oculta de l'amant.