Flaires d'ahir









Despulla la llàgrima que creix
obligada pel desencant amarrat
quan s'és qui no es vol
quan es vol al que no hi és.

Verins al vertigen de la bogeria
al valor de la supèrbia
al rebuig de la passió
a l'empeny del costumisme.

Si trobe llum és fa fosc 
i quan m'he sentit be,
la ràbia em retorna irada.