Consumida per un espai inquiet
no trobant com alienar-me,
el pas de cada segon
retrocedint al rellotge burlesc.
Ment en blanc ofegant l'esperit
de no ser com soc
reprimint l'anhel i la capacitat,
evitant pensar a la meva ment
altiva, orgullosa
on el constructivisme ja no serveix.
Com trobar un camí segur?
On dirigir l'intent i frustrar expectatives de triomf.
Com ser d'ací amb la convicció d'identitat acumulada?
On no sentir la comparativa
de la terra per la terra.
Com és pot ser del món etern?
quan alguna cosa has soterrat a l'horitzó.
(en un lloc perdut de la memòria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada