Suaus calors

S'apropa al plaer prohibit
com humit, 
als meus llavis
el nèctar efímer del castic.

Torna la nit perversa
de petits monstres divins
com diví és el bàlsam de la nostra impuresa.

I ocultes l'estima recelosa
mentre fas l'assaig,
amb temperament feroç,
de causar dolor
al cor fràgil i ferm
que vas saber trobar.

Sura la veu, el llant,
el cant, 
l'opi d'altres mons. 




Fugacitat


Als ulls cansats
on s’acumula l’espera,
mentre la confusió deixa pasar el raig de llum.



De dia vius quan a la nit romans inquieta,
sols escoltar el so d'esperança, 
la crida falsa d’un somni massa intens.

I si no és ell, contrariament, una amenaça. 
Una letargia,
al no saber qui és l’incomprès,
per acabar refugiat al somriure del nou tresor.



I si sentir ja no és altra forma de percebre...