A l'afecció temporal
on afig enuig i vaivé,
un moment congelat
d'absència de pensament,
quan més prepotent m'hi veig
més insignificant hi sóc.
I tota nua em destrie
tota fràgil t'esguarde
i tot control de mí,
el faig jo.
Quefer
Lluite, obstinadament
contra el meu altre jo,
disposada a esborrar eixe solar
on encara queden deixalles.
Forçant la desmemoria
de l'engany pragmàtic
per poder resituar-me
donant l'esquena als records.
I és això el "perquè" d'ara
on t'admire per exercir de doctrina
induint-me a la cruïlla decisòria
escollida per la direcció del vent.
Allà on quedava el dubte
m'ofereixes la tentació
d'agafar el fruit més vermell
dels arbres que em tenia prohibits.
Sovinença
Consumida per un espai inquiet
no trobant com alienar-me,
el pas de cada segon
retrocedint al rellotge burlesc.
Ment en blanc ofegant l'esperit
de no ser com soc
reprimint l'anhel i la capacitat,
evitant pensar a la meva ment
altiva, orgullosa
on el constructivisme ja no serveix.
Com trobar un camí segur?
On dirigir l'intent i frustrar expectatives de triomf.
Com ser d'ací amb la convicció d'identitat acumulada?
On no sentir la comparativa
de la terra per la terra.
Com és pot ser del món etern?
quan alguna cosa has soterrat a l'horitzó.
(en un lloc perdut de la memòria)
Cold hands, warm heart.
És eixa vibració que et fa perdre el sentit,
et rejoveneix per oblidar-te de mi
i al sentir-la m’oblide de tu.
Murs, fronteres, llunes.
Deixar-se de fondre com la cera
mentre somitejes al no-res,
on has oblidat la lletra
a un mar de navegants perduts.
Hi ha un no-se-que tràgic a la cel.lebració,
d’ànimes rendides als arbres despullats.
Pau dels records a les veus cantadores,
del triomf més altiu,
on busque calors més florides.
Saber que tot és só
i no sentir-ho a les oïdes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)