El passat es un país extrany
un temps de memòria.
Anit
La nit m'abraça,
ara al llit,
al pensament confós
a una decisió incompleta.
Trobe la nit,
als meus deliris,
junt a la passió
de la foscor amiga.
Sóc la nit,
amb la inspiració,
a l'ombra trèmula
amb el seu abric.
A la fermesa dels seus braços
al contacte suau del seu pit
al tacte subtil de la carícia
a l'encreuament dels seus dits.
A la mirada oculta al seu rostre
a les converses callades de la nit
al sexe salvatge de la nuesa
a la paraula certa pel matí.
A l'amor amb homenatge,
de cada frase que ens hem dit.
Sóc per tu la bogeria
del romanç que hem escrit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)