Tant de sol als turmells,

de mar llisa i daurada.

Agafades de mans,

no es diuen res. Carrers

d'homes rancuniosos

perquè no hi ha cap home

com ells, que elles coneguin.

Ara no van enlloc.

Tornen del sol. Travessen

tardes llargues, carrers

de mots incomprensibles.

No s'enduen records.

Volen només saber

que s'agafen de mans

i van juntes, per un

carrer de l'estranger.

Gabriel Ferrater

Compren-me quan et dic

que t'entenc,

que escolte el teu lament

que el patiment que sofreixes

no passa desapercebut.

Puc notar-ho, ho veig als teus ulls,

gesticules angoixa, melangia,....

una vida marcada pel dolor.

El dolor de no ser compres,

de perdre a qui s'estima.

El dolor de veure la mort ben a prop.

Vas prometre no tornar a estimar,

entre llàgrimes defugies al temps.

Un temps passat que fou dur,

i un present que no t'inspira confiança.

Compren-me quan et dic

que no està tot perdut.

Creu en un futur,

llunyà però immens.

Compren-me quan et dic

que no estas sola.

Sent el meu abraç,

com t'estreny cap a mi.

La meva mà està oberta,

pren-la amb força.

Acompanya'm a un nou somni.