De sobte





Inspira amb determinació

solta a poc a poc la timidesa

exhala altre instant la fragància

i surt airada i plena de tendresa.







Agafa'l





Davant de mi
i com un globus
se'm va escapar.




Una i mil voltes





Vull trobar una i mil voltes raons per al deler.

Vull pensar que al teu nom no hi ha res mes que assaborir.

Vull netejar cada rancunia acumulada per deixar-te.

Vull oblidar que cada gest provoca ferides invisibles.

Vull saber perdonar la meua esclavitud mentidera.

Vull cridar per ofegar eixa veu cansada i plena de dubtes que ja no em pertany.

Vull dir adéu com qui esborra una errada.

Vull poder voler sense dir-ho a cada moment.







Van ser dos somnis
d'ocultar-se de nou al refugi
vers una decisió enquistada 
a cada paraula dolguda. 

Somiava amb por 
de trobar-se decidida
a fugir de l'esguard constant 
on era fàcil deixar-se. 

I tancar els ulls per dir-se adéu
per tornar a creure 
que en el somni 
hi ha algú que no és coneix.









Pensaments




La figura que inspira
l’univers reduit
al buit
al racó on formular esperances.

S'ha oblidat d'ell, 
on ella senzilla se’n surt.
I allà, seca, dura, tallant,
creix a poc a poc.





Als somriures que inspiren,
a tots els miralls on respirar,
a cada sensació ocultada,
a tot el que es vol desitjar.

Mentir oculta misèries
quan al cor li plany arriscar.
Estimar promet certeses
si hom les sap esperar.



Anit





La nit m'abraça,
ara al llit,

al pensament confós
a una decisió incompleta.

Trobe la nit,
als meus deliris,

junt a la passió
de la foscor amiga.

Sóc la nit,
amb la inspiració,

a l'ombra trèmula
amb el seu abric.









A la fermesa dels seus braços
al contacte suau del seu pit
al tacte subtil de la carícia
a l'encreuament dels seus dits.


A la mirada oculta al seu rostre
a les converses callades de la nit
al sexe salvatge de la nuesa
a la paraula certa pel matí.


A l'amor amb homenatge,
de cada frase que ens hem dit.
Sóc per tu la bogeria
del romanç que hem escrit.
























Desestimar per escriure
al meu sol
a les seues llunes.

Al llapis sense carbó
que creix de necessitat
a la paraula transformada
a la lletra amb punt final.

Ratlla i subratlla el paper
es tracta d'escriptura,
és, o ella,
o res més.



Flaires d'ahir









Despulla la llàgrima que creix
obligada pel desencant amarrat
quan s'és qui no es vol
quan es vol al que no hi és.

Verins al vertigen de la bogeria
al valor de la supèrbia
al rebuig de la passió
a l'empeny del costumisme.

Si trobe llum és fa fosc 
i quan m'he sentit be,
la ràbia em retorna irada. 












Baix de certes mirades trobe ulls
rumors de saviesa a eixes carícies sense promeses,
on em diuen roses i perfums
i diuen versos,
qui diu estimar-me sense cap mirada.

En un cant a mi
d'eixa ombra sempre agitada,
on em diu tacte i plora
i em diu carícia,
no diu meua,
per no deixar-me abandonada....





















Dosificar l'amor
com el sucre al cafè 
per fer-lo intens.

Un tast etern
que s'eduque al paladar....
















Descrèdit i negació






Genere espais de propostes
immersa en milers de desigs
on la derrota penja d'un fil.


De vegades submergida
per espirals decreixents
de desesperança dels meus neguits
incapaç d'assumir la decepció.

Som creients quan ens enlairem
per superar ambicions pausades,
on tot s'ofega,
al dubte diari d'existencialisme.

La perseverança és l'engany 
d'aquell qui creu
que sols amb passió
es viuen els somnis.


Gener fugit





Al contrasomni del dolor

 de qui estima desesperança

on més trista és la raó.


Gener ha enganyat al desig

on tots abdiquen i jo em referme

on en el fons,

 soc qui més plora.


Enveje als valents per condició

quan jo, al intentar ser-ho

esdevenc 
eternament 
temerària. 






  (Converses amb Xelo)