Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d'homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s'enduen records.
Volen només saber
que s'agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l'estranger.
Gabriel Ferrater
Compren-me quan et dic
que t'entenc,
que escolte el teu lament
que el patiment que sofreixes
no passa desapercebut.
Puc notar-ho, ho veig als teus ulls,
gesticules angoixa, melangia,....
una vida marcada pel dolor.
El dolor de no ser compres,
de perdre a qui s'estima.
El dolor de veure la mort ben a prop.
Vas prometre no tornar a estimar,
entre llàgrimes defugies al temps.
Un temps passat que fou dur,
i un present que no t'inspira confiança.
Compren-me quan et dic
que no està tot perdut.
Creu en un futur,
llunyà però immens.
Compren-me quan et dic
que no estas sola.
Sent el meu abraç,
com t'estreny cap a mi.
La meva mà està oberta,
pren-la amb força.
Acompanya'm a un nou somni.
