Les lletres no dissimulen,
posats a representar
saps que sempre escric en trist,
entre pensaments i altres alteracions.
Rellegir allò escrit,
per tornar al lloc corresponent.
Esdevenir puressa irrepetible
on aconseguir somnis de manera conjunta
sabent, que mai hi haurà final.
Quedar-se amb els dies blaus
quan el vent remou l’interior.
Una quimera als meus dits……
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada