Vomitar l’ego
sense pensar,
sense ni tan sols respirar,
en una arcada amb gust a victòria.
Alliberant-me de mi,
per tal que els meus raonaments guanyen força
i puga colpejar amb més duressa
als que no estimen els somriures.
Per sagnar pensaments i reflexions
a colps fets de paraules
i convertir la indiferència en la meua aliada,
per ofegar els laments i les mentides,
per defugir les aparences i els maquillatges
i per fertilitzar una rauxa
ben dirigida.
Avuí et vomite el meu ego.
Avuí et colpeja el fet
que si no hi ets, jo vole.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada