La Maria no sabia que somniava fins que la Marta no li va explicar els seus
somnis. Maria era això que diuen <<una dona feliç, és a dir, una dona amable>>.
I els seus somnis eren com les sargantanes que fan becaines, a l'estiu, sota les
pedres. La Marta observava la Maria i en sentia pietat, i no sabia com dir-li que
la ciutat era estreta i el món ample. Tots els estius, la Marta i el seu home viatjaven
cap a països de noms estranys. Tornaven carregats amb diapositives i els
diumenges a la tarda les ensenyaven als amics. La Marta convidava la Maria i
aquesta associava els capvespres amb el gust de la xocolata. (...)
Però un dia tot canvià.
( Montserrat Roig)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada