Amb tu i sense tu
quan sona la melodía
quan amaneix a l’exili,
com la banda orfe al llit.
Com un espectacle d’ombres,
comença la realitat.
Somie, per enyorar-te quan fa fred.
Als meus ulls tot és fascinació
torne a reviure l’encanteri de l’infant
i si sona la cançò revisc la revolta.
Altre ego mor, lentament.
A la presó del cos
no s’hi pot escapar,
allí em trobaràs
sola, com tu, en el fons…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada