Maleint

A la por supèrflua

Al silenci carregat de contingut

Al amor sense amor

A la mirada penetrant que no parla per incompresa

Al rebuig de la passió per ser momentània

Als somnis pel malson de poder fer-se realitat

A la distancia imperant i imposada

A les hores per ser temps,

i al temps per no caldre-li espai, vivència

Al tacte premeditat calculat amb justa mesura

Als punts suspensius plens de desig

A l’oblit exigit per viure sense patiments

A la complexitat per ser tan vulnerable

Al sentiment d’estar sola i tan allunyada de tot i de tots

Al cansanci d’esperar….

"COM VOLEU QUE EM PRENGUI SERIOSAMENT QUELCOM DE TAN EFÍMER I FAL.LAÇ COM HO ÉS LA VIDA? DEIXEU-ME PUJAR A L'ESCENARI I REPRESENTAR MIL PERSONATGES DIFERENTS: AIXÍ, AL MENYS, EM PENSARÉ HAVER VISCUT MIL VIDES; FALSES I BREUS, SI VOLEU, PERÒ MIL, I NO PAS UNA DE SOLA. NO HAURÉ FET MAL A NINGÚ, CREC; NOMÉS M'HAURÉ ENGANYAT A MI MATEIX -O NO-. DE TOTA MANERA, NO SOM TAMBÉ, TOTS NOSALTRES, PERSONATGES?"