Lent i clar


Si em fas escollir
tot és torna un terrabastall.
Controlar els pensaments
o, almenys, poder ordenar-los.

Visc a la tardor invisible de fulles geloses,
plou poc a la vall tancada
i em sent naufrag a la meua terra.
Torna el silenci de les coses mudes.

El caòtic metodisme al que em tinc acostumada
s’esvaeix quan interromps l’habitació,
Vull dir que vull ser
i no hi soc.
Tu ets, encara, el misteri.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada