Inspira amb determinació
solta a poc a poc la timidesa
exhala altre instant la fragància
i surt airada i plena de tendresa.
Una i mil voltes
Vull trobar una i mil voltes raons per al deler.
Vull pensar que al teu nom no hi ha res mes que assaborir.
Vull netejar cada rancunia acumulada per deixar-te.
Vull oblidar que cada gest provoca ferides invisibles.
Vull saber perdonar la meua esclavitud mentidera.
Vull cridar per ofegar eixa veu cansada i plena de dubtes que ja no em pertany.
Vull dir adéu com qui esborra una errada.
Vull poder voler sense dir-ho a cada moment.
Pensaments
La figura que inspira
l’univers
reduit
al buit
al racó on formular esperances.
S'ha oblidat d'ell,
on ella senzilla se’n surt.
I allà, seca, dura, tallant,
creix a poc a
poc.
Anit
La nit m'abraça,
ara al llit,
al pensament confós
a una decisió incompleta.
Trobe la nit,
als meus deliris,
junt a la passió
de la foscor amiga.
Sóc la nit,
amb la inspiració,
a l'ombra trèmula
amb el seu abric.
A la fermesa dels seus braços
al contacte suau del seu pit
al tacte subtil de la carícia
a l'encreuament dels seus dits.
A la mirada oculta al seu rostre
a les converses callades de la nit
al sexe salvatge de la nuesa
a la paraula certa pel matí.
A l'amor amb homenatge,
de cada frase que ens hem dit.
Sóc per tu la bogeria
del romanç que hem escrit.
Flaires d'ahir
Despulla la llàgrima que creix
obligada pel desencant amarrat
quan s'és qui no es vol
quan es vol al que no hi és.
Verins al vertigen de la bogeria
al valor de la supèrbia
al rebuig de la passió
a l'empeny del costumisme.
Si trobe llum és fa fosc
i quan m'he sentit be,
la ràbia em retorna irada.
Mai més
De com el tacte
de com l'amor
de com l'oblit
de com la llàgrima
de com la presència
de com la mirada
de com l'absència....
.... és l'adeu de la tornada.
'Marina compartía un minuto en silencio con cada extraño que se sentaba frente a ella. Ulay llegó sin que ella lo supiera, y esto fue lo que pasó'
Descrèdit i negació
Genere espais de propostes
immersa en milers de desigs
on la derrota penja d'un fil.
De vegades submergida
per espirals decreixents
de desesperança dels meus neguits
incapaç d'assumir la decepció.
Som creients quan ens enlairem
per superar ambicions pausades,
on tot s'ofega,
al dubte diari d'existencialisme.
La perseverança és l'engany
d'aquell qui creu
que sols amb passió
es viuen els somnis.
Gener fugit
Al contrasomni del dolor
de qui estima desesperança
on més trista és la raó.
Gener ha enganyat al desig
on tots abdiquen i jo em referme
on en el fons,
soc qui més plora.
Enveje als valents per condició
quan jo, al intentar ser-ho
esdevenc
eternament
temerària.
(Converses amb Xelo)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)