I es tracta de les mateixes vides,
som un tot al món.
Res escapa de la percepció de l'ull
viciat de paisatges artificiosos.
Però, a la vora del foc
tot s'esdevé de manera senzilla.
No calen paraules, no calen mirades,
no ens cal ni el temps ni l'espai.
Que trobem a les nostres vides més plaenter que tota aquesta despreocupació?
L'afany per posseir el moment,
per ser i estar al present.
No tenim cap obligació
de rendir-nos a aquesta selva de plaers passatgers
Així i tot, aqui estem.
Sols son petits instants i lleugers estels fugaços
els moments en els que tot ens és banal
i recuperem l'essència més pura de la vida.
Alleugerir-nos d'eixe pes
serà la condemna d'un últim alé d'esperança.
.
