Per ser pràctics amb tot el que ens ocorre,
no imitem aquell passat.
Ara som genets de la memòria
i ens em quedat detesos,
en aquesta mirada de fa anys.
Adaptar el viatge,
a l'estat on tot s'escau.
Adéu.
Odi
Tant com odiar
quan entre nosaltres trobem el no-res,
tant com fugir
quan ja no queda estima.
Tant com m'odie
t'odie,
em venç.
T'oblide.
De sobte
Inspira amb determinació
solta a poc a poc la timidesa
exhala altre instant la fragància
i surt airada i plena de tendresa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)