Illa Esmeralda

Camins on hi deixo el rastre

a aquestes sabates

que no em permeten aturar-me.

Un cop de sort a l'equipatge

l'amor a una butxaca,

en un petit racó.

Micro relats de desnivells

a la branca submisa, torta i desnivellada

d'un record trist

on el bri dels ulls

il.lumina diminutes estreles.

Demà serà un repós més verd,

altra visita mai guiada

un enyor infinit.

D’ON VENS

D’allà on naix la caricia

d’on creix la ràbia,

del forat profund, del refugi llunyà

D’un plor arrencat,

de l’abisme de l’ànima,

d’aquell punt perdut, de la foscor.

De la textura de la despulla,

d’un interrogant

de la infinitud

D’on vens, cap a on vaig…

Soc jo qui torna

Ara que prenc temps

calcule cada pas

amb la necessitat d’explorar

tot allò que creia perdre’m.

No em sorpren la qüotidianetat

ni cap reflexió externa.

El meu puny s’aferra a la terra

rodejada d’irresponsabilitat.

Crec en el que faig

mentre un juí em condemna

sentenciant tota aquesta ràbia.

M’allunye amb esperances

de cercar respostes

als prats del conreu personal

on tot pareix quiet

i quan torne, escull el mateix camí.

S’obri la porta

res roman nou.

Soc jo qui torna

a acceptar el meu lloc.

Tot el que se

Al caminar tremole

sols si hi pensé.

Al pensar recordé

sols si ho he viscut.

Al viure avançe

sols si hi he aprés.

Al aprendre recordé

sols si ho he sentit.

Al sentir comprenc

que he estimat.

Babel

El nom mut de les coses

l’eco del llenguatge primordial

molts llenguatges heterogènis, 

un gest titànic.

Com catástrofes a l’actualitat,

el fascisme i la guerra.

La nova barbarie naixent

filla conscient d’una existencia moral,

la petjada del més creixent nihilisme

la societat del coneixement

i la conseqüent disponibilitat com mercadería

la paraula justa, la veritat.

Experiència condemnada a l’extinció,

introduida pels automatismes.

Un nou avatar de la llegenda de Babel

una nova llengua merament instrumental.

Un detall il.luminador on endevinar,

el nostre futur com a cultura.