D’allà on naix la caricia
d’on creix la ràbia,
del forat profund, del refugi llunyà
D’un plor arrencat,
de l’abisme de l’ànima,
d’aquell punt perdut, de la foscor.
De la textura de la despulla,
d’un interrogant
de la infinitud
D’on vens, cap
a on vaig…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada