Als ulls cansats
on s’acumula l’espera,
mentre la confusió deixa pasar el raig de llum.
De dia vius quan a la nit romans inquieta,
sols escoltar el so d'esperança,
la crida falsa d’un somni massa intens.
I si no és ell, contrariament, una amenaça.
Una letargia,
I si no és ell, contrariament, una amenaça.
Una letargia,
al no saber qui és l’incomprès,
per acabar refugiat al somriure del nou tresor.
I si sentir ja no és altra forma de percebre...
per acabar refugiat al somriure del nou tresor.
I si sentir ja no és altra forma de percebre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada