C'est finni.....c'est la vie.

Una dansa divertida,

em provoca vertigen.

Llavors, juga amb mi,

no la desitge.

I de tan cansada i farta

em posa a prova.

Sobtem-la amb excuses

oblidem-la amb somnis.

Un joc d'infants que ja no ens correspon.

Ell, tu o jo.

Jo, i res més.

N'estic farta.

Fam de son

I NEED SOME SLEEP

Fam de son

fam de nit

fam d'ulls clucs

fam d'estiu

fam de calma

fam assossegada

tinc una fam inquieta.

Una fam de món 

que mai serà satisfeta.

De indignats i conseqüents

Tot ha començat 

i sense voler alguna cosa ha despertat.

Ha començat? 

Més bé, s'ha popularitzat.

Cada escenari té una història que contar.

Un escenari, un guirigall.

Veus i més veus ressonen

llancen crits de llibertat.

Un escenari, un guirigall.

I a l'ombra, les formigues

s'organitzen i conspiren.

El caos s'ha banalitzat

amb moviments esfèrics

d'una morfologia desigual.

Un escenari, un guirigall.

Tot ha començat

i mai res, tornarà a ser igual.

EL GEST ES VIU

Cega sóc 

i muda

i millor dir 

només 

el que cal dir. 

Muda no ho sóc                      

i  cega 

tampoc 

només sóc 

el que sóc.

I quan faig 

qualsevol gest 

d'aquests que també sóc 

sempre acabe 

trencant 

un mirall mut. 

Els qui es parlen 

no es miren. 

Els qui es miren 

no es parlen. 

Els miralls resten muts 

i n'hi ha tantes de paraules cegues 

que quan sóc cega

veig la llum

i els muts 

l'escolten 

amb la punta dels dits.