Cega sóc
i muda
i millor dir
només
el que cal dir.
Muda no ho sóc
i cega
tampoc
només sóc
el que sóc.
I quan faig
qualsevol gest
d'aquests que també sóc
sempre acabe
trencant
un mirall mut.
Els qui es parlen
no es miren.
Els qui es miren
no es parlen.
Els miralls resten muts
i n'hi ha tantes de paraules cegues
que quan sóc cega
veig la llum
i els muts
l'escolten
amb la punta dels dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada