Si em fas escollir
tot és torna un
terrabastall.
Controlar els pensaments
o, almenys, poder
ordenar-los.
Visc a la tardor
invisible de fulles geloses,
plou poc a la vall
tancada
i em sent naufrag a la
meua terra.
Torna el silenci de les
coses mudes.
El caòtic metodisme al
que em tinc acostumada
s’esvaeix quan interromps
l’habitació,
Vull dir que vull ser
i no hi soc.
Tu ets, encara, el
misteri.
