m'explicaven cançons sentides
que em parlaven sense tu.
Escoltava les cadències
buscant-nos a cada estrofa,
a cada vers.
Les feia nostres
donant-los una rellevància mai merescuda.
Fins al só del rellotge, del temps.
Estrepitosament ens precipitarem a l'abisme
i sense pietat ens va engolir.
La oscuretat ens va fer presos
després d'anys entre boires.
Ara sols busque la llum,
el raig
que m'ajude a estimar de nou els sons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada