Un pensament de sal, un pessic de pebre



‎"Si voleu conservar un amic,

si voleu estimar una amiga, 

espereu un diumenge al vespre i li envieu un poema.

Veureu com l’amistat, aquest afer tan lent, 

no és foc d’artifici"



Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)







Lent i clar


Si em fas escollir
tot és torna un terrabastall.
Controlar els pensaments
o, almenys, poder ordenar-los.

Visc a la tardor invisible de fulles geloses,
plou poc a la vall tancada
i em sent naufrag a la meua terra.
Torna el silenci de les coses mudes.

El caòtic metodisme al que em tinc acostumada
s’esvaeix quan interromps l’habitació,
Vull dir que vull ser
i no hi soc.
Tu ets, encara, el misteri.



Musicalment parlant

Vestigs sonors
m'explicaven cançons sentides
que em parlaven sense tu.
Escoltava les cadències
buscant-nos a cada estrofa,
a cada vers.

Les feia nostres
donant-los una rellevància mai merescuda.
Fins al só del rellotge, del temps.

Estrepitosament ens precipitarem a l'abisme
i sense pietat ens va engolir.
La oscuretat ens va fer presos
després d'anys entre boires.

Ara sols busque la llum,
el raig
que m'ajude a estimar de nou els sons.





El camí


No vam tenir oportunitat de lluitar
Hi havien moments que calia buscar el llenguatge més apropiat
Tot succeia sense adonar-nos
Calia prendre desicions, ser metòdics
Vam suposar que ho teniem tot per fer

En un món on tot ens feia esgarrifar-nos
Vam trobar instants de pau i complicitat
Espectres i fantasies de felicitat
En un món on tot ens ofenia

No vam tenir oportunitat de lluitar
Quedem-nos amb el que fou
Sols un record del que fou
Bonic, senzill, tendre, revitalitzador
Potser no fora la nostra lluita

No vaig començar la baralla
Però he protagonitzat la lluita
Ara em sent amb decisió per finalitzar-la
I encara tinc por.