Recaigudes

Amagada baix el llençol

torne a reviure el joc de daus,

és sobreposen sempre dues cares

enfrontant-me al mirall on ja no acostumava a veure'm.

Soc obtusa

pensant que me'n sortiré,

a la primera jugada perd el nord

on la rosa dels vents ha inclinat la balança

per tornar a recaure.

Els olors i els colors han variat

i aquesta tardor

mai més reviurà 

el fènix rojenc del codonyer.

Un pensament de sal, un pessic de pebre

‎"Si voleu conservar un amic,

si voleu estimar una amiga, 

espereu un diumenge al vespre i li envieu un poema.

Veureu com l’amistat, aquest afer tan lent, 

no és foc d’artifici"

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)

Lent i clar

Si em fas escollir

tot és torna un terrabastall.

Controlar els pensaments

o, almenys, poder ordenar-los.

Visc a la tardor invisible de fulles geloses,

plou poc a la vall tancada

i em sent naufrag a la meua terra.

Torna el silenci de les coses mudes.

El caòtic metodisme al que em tinc acostumada

s’esvaeix quan interromps l’habitació,

Vull dir que vull ser

i no hi soc.

Tu ets, encara, el misteri.

http://www.youtube.com/watch?v=DS1HiZyZ5RM

Musicalment parlant

Vestigs sonors
m'explicaven cançons sentides
que em parlaven sense tu.
Escoltava les cadències
buscant-nos a cada estrofa,
a cada vers.

Les feia nostres
donant-los una rellevància mai merescuda.
Fins al só del rellotge, del temps.

Estrepitosament ens precipitarem a l'abisme
i sense pietat ens va engolir.
La oscuretat ens va fer presos
després d'anys entre boires.

Ara sols busque la llum,
el raig
que m'ajude a estimar de nou els sons.