Segrega endorfines la felicitat
sabent-se impossible sense elles,
esforç de l'eco dels somriures
deliciós crepuscle de l'ànima.
Sura l'esperit
Una passió
Sents bategar el cor endormiscat
campanades d'un temps d'esperança
balls de l'amant desconegut.
Al descobrir la pinzellada anònima,
malgrat tot,
mai s'esborra l'eterna mirada.
Tots els equívocs acumulats
pervertint als ulls
els colors
que ens desperten.
La proesa a cada pas,
l'anarquía
del silenci.
En clau
Que terrible és ser esclau d'una passió
quan la feblesa et subjuga.
Quin malson complementari
amor i enyorament
quan tot roda amb una inèrcia imparable.
Com,
guiada per la providència
d'una infinita oportunitat
trobes emocionalment similar
la teua ombra paral·lela.
Si desconeixies el camí
ets al sender,
d'una incògnita indefinible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)