Sents bategar el cor endormiscat
campanades d'un temps d'esperança
balls de l'amant desconegut.
Al descobrir la pinzellada anònima,
malgrat tot,
mai s'esborra l'eterna mirada.
Tots els equívocs acumulats
pervertint als ulls
els colors
que ens desperten.
La proesa a cada pas,
l'anarquía
del silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada