Valents els qui s'arrisquen

buscant la reacció,

actes que ens fan de bressol,

a l'aguait de l'esclat

al florir de l'acció.

Valentia és l'exercici

d'estimar amb el cinisme,

com nadar contra l'onada 

que mentre t'ofega

t'apropa un poc més a terra ferma.

Valor que necessite

quan soc l'amor amb tu

amb la llagrima i el riure

amb el so i el silenci.

Valenta a l'arriscar, 

a l'escriure,

a l'allumbrar la por, 

d'un tot que et demana:

 desitjar. 

Suaus calors

S'apropa al plaer prohibit

com humit, 

als meus llavis

el nèctar efímer del castic.

Torna la nit perversa

de petits monstres divins

com diví és el bàlsam de la nostra impuresa.

I ocultes l'estima recelosa

mentre fas l'assaig,

amb temperament feroç,

de causar dolor

al cor fràgil i ferm

que vas saber trobar.

Sura la veu, el llant,

el cant, 

l'opi d'altres mons. 

Fugacitat

Als ulls cansats
on s’acumula l’espera,
mentre la confusió deixa pasar el raig de llum.

De dia vius quan a la nit romans inquieta,

sols escoltar el so d'esperança, 

la crida falsa d’un somni massa intens.

I si no és ell, contrariament, una amenaça. 
Una letargia,

al no saber qui és l’incomprès,
per acabar refugiat al somriure del nou tresor.



I si sentir ja no és altra forma de percebre...

http://www.youtube.com/watch?v=d7R7q1lSZfs

Cants de sirena muda

M'agradaria parlar-vos

però res ha canviat a les vostres vides

jo continue arrossegant el contagi

ignorant el tràgic destí.

Apresure el pas

com si hagues de començar,

altra vegada.

De tots els mars

el meu és el més salvatge

i de tots els cants

el meu és el meu ofegat.

Vull saber quan s'acaba la història.

Ser allí, per poder dir adéu.