Els grans silencis
Enyorava espais càlids, acollidors.... Escolliria el lloc més llunyà que l'apropara un instant a la recerca solitària, una manera de sentir-se perduda. No es frustraria, ni mai enyoraria les inèrcies provincianes.
Però mai era així.
Necessitava el cel i l'infern com a referència, però també la lliure voluntat de poder escollir entre el be i el mal. La temptació, el dubte, el dolor, el patiment, el goig, la pena... eren alguns dels plaers obligats a suportar. Refermar-se en una mateixa era dur quan desvirtuava tots els valors d'humanitat i llavors, deixava de creure.
Ella era un tot i no res. Estimava la viva quietud de les coses, totes d'inexacte color.
Aspirava als silencis amics que li eren fidel, els grans silencis.
Valents els qui s'arrisquen
buscant la reacció,
actes que ens fan de bressol,
a l'aguait de l'esclat
al florir de l'acció.
Valentia és l'exercici
d'estimar amb el cinisme,
com nadar contra l'onada
que mentre t'ofega
t'apropa un poc més a terra ferma.
Valor que necessite
quan soc l'amor amb tu
amb la llagrima i el riure
amb el so i el silenci.
Valenta a l'arriscar,
a l'escriure,
a l'allumbrar la por,
d'un tot que et demana:
desitjar.
Suaus calors
S'apropa al plaer prohibit
com humit,
als meus llavis
el nèctar efímer del castic.
Torna la nit perversa
de petits monstres divins
com diví és el bàlsam de la nostra impuresa.
I ocultes l'estima recelosa
mentre fas l'assaig,
amb temperament feroç,
de causar dolor
al cor fràgil i ferm
que vas saber trobar.
Sura la veu, el llant,
el cant,
l'opi d'altres mons.
Fugacitat
Als ulls cansats
on s’acumula l’espera,
mentre la confusió deixa pasar el raig de llum.
De dia vius quan a la nit romans inquieta,
sols escoltar el so d'esperança,
la crida falsa d’un somni massa intens.
I si no és ell, contrariament, una amenaça.
Una letargia,
I si no és ell, contrariament, una amenaça.
Una letargia,
al no saber qui és l’incomprès,
per acabar refugiat al somriure del nou tresor.
I si sentir ja no és altra forma de percebre...
per acabar refugiat al somriure del nou tresor.
I si sentir ja no és altra forma de percebre...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)