L'aroma del ví.

Sols era allà
per oblidar
i, agafats de la mà
les llunyanies ens tornaven a apropar.

L'enyor i la bogeria
condemnats a mirar i no tocar,
escoltar la veu diluïda, la veu
entre quilometres de desig.

L'atzar massa injust
la por a flor de pell
el reclam del tacte
la tristesa del record.

Sols són instants
fugaços,
colors eteris
entre núvols de cels infinits.



C'est finni.....c'est la vie.

Una dansa divertida,
em provoca vertigen.
Llavors, juga amb mi,
no la desitge.
I de tan cansada i farta
em posa a prova.

Sobtem-la amb excuses
oblidem-la amb somnis.
Un joc d'infants que ja no ens correspon.

Ell, tu o jo.

Jo, i res més.

N'estic farta.


Fam de son

fam de nit
fam d'ulls clucs
fam d'estiu
fam de calma
fam assossegada

tinc una fam inquieta.

Una fam de món 
que mai serà satisfeta.

De indignats i conseqüents

Tot ha començat 
i sense voler alguna cosa ha despertat.
Ha començat? 
Més bé, s'ha popularitzat.

Cada escenari té una història que contar.
Un escenari, un guirigall.

Veus i més veus ressonen
llancen crits de llibertat.
Un escenari, un guirigall.

I a l'ombra, les formigues
s'organitzen i conspiren.
El caos s'ha banalitzat
amb moviments esfèrics
d'una morfologia desigual.

Un escenari, un guirigall.

Tot ha començat
i mai res, tornarà a ser igual.