Cants de sirena muda

M'agradaria parlar-vos

però res ha canviat a les vostres vides

jo continue arrossegant el contagi

ignorant el tràgic destí.

Apresure el pas

com si hagues de començar,

altra vegada.

De tots els mars

el meu és el més salvatge

i de tots els cants

el meu és el meu ofegat.

Vull saber quan s'acaba la història.

Ser allí, per poder dir adéu.

Main street

Cames tendres

al caminar desprevingut,

a l'ombra del sol.

Rierols verds

de verdes esperances,

on aguaita el vaivé local.

Música descompassada

acaronant tots els somnis,

a la rutina més venturosa.

No sóc poeta, gràcies

però em plau observar-los

qual la paraula és meua

i el dubte el meu tresor.

Habite a l'espill on m'hi veig

un reflex per saber que hi sóc

per viure sense sentir-me mortal.

On és el teu espill que ja no em mira?

No l'oblides,

no deixes que plore,

no deixes que suspire,

perquè sempre seré pols

però pols enamorada...

Vaig ser

milions de persones abans de trobar-te,

després

em vaig tornar paisatge.