Cames tendres
al caminar desprevingut,
a l'ombra del sol.
Rierols verds
de verdes esperances,
on aguaita el vaivé local.
Música descompassada
acaronant tots els somnis,
a la rutina més venturosa.
No sóc poeta, gràcies
però em plau observar-los
qual la paraula és meua
i el dubte el meu tresor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada