Altra nit de llibreta,
ja no escric de dia per no perdre'm la nit.
No tinc finestra,
parets humils em fan presa,
pretenc aportar colors
per a solventar la tristesa de l'espai.
Tot sempre amb un toc nu.
Cada paraula escrita pesa un lament
i amb tot, la càrrega fa plaentera l'espera
d'altra nit de desvel.
Pense en tu. Sempre pense en tu
quan estic obligada a esperar amb aquest malson.
I pense en com podriem ser més feliços
i com això em convertiria en un poc més miserable.
La nostra maledicció en una realitat que ens ofen.
----------------------------------------------------
Tinc una caixa, a un calaix.
Te dues frontisses i un pany daurat.
La guarde a la tauleta de nit,
m'agrada comprovar que és tancada
i que així seguirà per sempre.
No espere compartir-la mai, doncs és meua.
Tota la vergonya, la rancunia, la ira,
els cels, l'enveja, l'odi, la passió,
i, fins i tot, l'amor, he enterrat dintre d'ella.
El meu dolor, el patiment i el desvel
protegeixen la caixa.
Mai ningú la trobarà, i
aquell qui gose desenterrar-la sofrirà per sempre
l'angunia d'haver conegut
la ferida oculta de l'amant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada