Sospir

Carn i ós, 

som vulnerables,

fràgils.

Semblants a una ploma

que s'eleva,

sense brisa d'estiu.

Cada passa, cada gest

cada sospir.

Vida que passa

que s'emporta la pols.

 Silencis que parlen,

i més sospirs.

Destrie el temps

que s'esgola pel rellotge

sense massa èxit.

1, 2, 3....

vida fràgil que aspires

i sospirs.

Respires fort, neguit,

angoixa, plors i més plors,

mars de llàgrimes.

Mai més voldrás sentir-te així.

Somnies sola

com a la vida

(sospir)

Tant de sol als turmells

Sona a riu, 

sona a grill,

sona el vent...

Esvair-se pas a pas,

oblidar a les portes del cel,

Dialegs interns,

cançons obidades,

despertars de rosada.

L'humor, de vegades, és tan absurd

com necessari.

Tant de sol als turmells

L'esplendor i l'exhuberancia del verd 

emergent.

Impetuoses valls,

jerds, virtils

aranyons, isards.

Sentar-se a un banc,

i no trobar-te enlloc. 

on t'imagines un enclau,

i no hi ets.

Un món on sola seus millor.

Et nutreixes de l'esclat de vida,

de la rialla de la lluna,

de l'esquitx, tx, tx, tx

i, és amb tu i amb els teus

on la realitat supera el somni.