Sospir

Carn i ós, 

som vulnerables,

fràgils.

Semblants a una ploma

que s'eleva,

sense brisa d'estiu.

Cada passa, cada gest

cada sospir.

Vida que passa

que s'emporta la pols.

 Silencis que parlen,

i més sospirs.

Destrie el temps

que s'esgola pel rellotge

sense massa èxit.

1, 2, 3....

vida fràgil que aspires

i sospirs.

Respires fort, neguit,

angoixa, plors i més plors,

mars de llàgrimes.

Mai més voldrás sentir-te així.

Somnies sola

com a la vida

(sospir)