Sona a riu,
sona a grill,
sona el vent...
Esvair-se pas a pas,
oblidar a les portes del cel,
Dialegs interns,
cançons obidades,
despertars de rosada.
L'humor, de vegades, és tan absurd
com necessari.
Tant de sol als turmells
L'esplendor i l'exhuberancia del verd
emergent.
Impetuoses valls,
jerds, virtils
aranyons, isards.
Sentar-se a un banc,
i no trobar-te enlloc.
on t'imagines un enclau,
i no hi ets.
Un món on sola seus millor.
Et nutreixes de l'esclat de vida,
de la rialla de la lluna,
de l'esquitx, tx, tx, tx
i, és amb tu i amb els teus
on la realitat supera el somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada