Eterna disbauxa

El sexe i l'amor.....

El sexe és finit, l'amor és infinit.
El sexe és físic, l'amor és místic.

El sexe pots escollir-lo, pots triar-lo, pots decidir amb qui
i amb qui no el vols.
L'amor no l'esculls, el sents i ell et guia i sense voler-ho
n'ets presa.

El sexe ens revitalitza quan l'amor ens fa vulnerables.

El sexe no és perillós, el perillós és l'amor.
El sexe és lliure, l'amor és exclusiu.

Pots anar a dormir amb moltes persones
però sols t'enamoraràs d'una.

El sexe té color, té gust i té olor.
Té so i té cara.

L'amor no té rés.                                                      

Un orgasme pots explicar-lo, i 
fins i tot simular-lo.

L'amor no es simula, mai.

Qualsevol pot tenir sexe, 
però no qualsevol pot tenir amor.

Pel sexe s'està preparat, un pot
saber quan vol fer-lo, com, on i amb qui.

Però, per l'amor mai s'està preparat.

Un no decideix enamorar-se aquí i ara.

SIMPLEMENT, PASSA.......




Al meu poble...

Com una remor de petites aventures
vaig situant-me en cada enclau,
estampes gracioses
per cantar-te a cada pas.

Puc escriure't, ara que tot poesia
és estètica i afectiva, 
els carrers han florit de sobte
i tot sap i ol als geranis flotants.

Delícia i encant al barri medieval, 
al tombar el carrer,
als patis i teulades morunes,
a l'horta rica i extensa,
a la terra fecunda del paradís promés.

Nostres son les limitacions
de no estimar-te mes,
de no escriure't
amb la rima desitjada.

Arquitectura guiada per fonts
que brollen places i amagatalls,
despertars a l'ombria
i els baladres a la vall.

Tot s'intueix clàssic, aristocràtic
i popular a la vegada,
una simbiosi ciutadana i armónica
reflex de la supervivència ciutadana.


Trist atzar

Somnie que somnie somiar
imagine mons, imagine llars
acaricie idees reals que no arribe a tocar.
Creuré que hi seré, 
que ho faré....

I a la ni: silenci
ja no et trobes.

Somnie que somnie
un somni
un gest, ja extranyes
ja ho vols tot.

Octubre del pesar
sols somies amb un ventall
                                                                         vents foranis
camins del demà.

Somnie que somnie somiar
i quan tot passe, 
potser pensaràs amb nostàlgia
que ja no vols despertar.


TU

POTS OBVIAR-ME, 
                                       SEDUIR-ME AMB LA RIALLA.
TROBAREM UNA EVIDÈNCIA DE QUE
CONVERSEM GRONXATS PER LA 
FLUÏDESA D'UN MATEIX PARER.

SOMRIC I EM SOMRIUS.

NAIXEM DE PASSIONS SUPERFLUES
I SUPLIM LA CARÈNCIA AMB
AROMES CARNALS.
PERFUMS QUE SE'NS REBEL·LEN,
QUE ENS REBEL·LEN.

UNA LLUITA D'INTENCIONS 
PER UNA CAUSA JUSTA

                                                                TU.