Com una remor de petites aventures
vaig situant-me en cada enclau,
estampes gracioses
per cantar-te a cada pas.
Puc escriure't, ara que tot poesia
és estètica i afectiva,
els carrers han florit de sobte
i tot sap i ol als geranis flotants.
Delícia i encant al barri medieval,
al tombar el carrer,
als patis i teulades morunes,
a l'horta rica i extensa,
a la terra fecunda del paradís promés.
Nostres son les limitacions
de no estimar-te mes,
de no escriure't
amb la rima desitjada.
Arquitectura guiada per fonts
que brollen places i amagatalls,
despertars a l'ombria
i els baladres a la vall.
Tot s'intueix clàssic, aristocràtic
i popular a la vegada,
una simbiosi ciutadana i armónica
reflex de la supervivència ciutadana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada