Somnie que somnie somiar
imagine mons, imagine llars
acaricie idees reals que no arribe a tocar.
Creuré que hi seré,
que ho faré....
I a la ni: silenci
ja no et trobes.
Somnie que somnie
un somni
un gest, ja extranyes
ja ho vols tot.
Octubre del pesar
sols somies amb un ventall
vents foranis camins del demà.
Somnie que somnie somiar
i quan tot passe,
potser pensaràs amb nostàlgia
que ja no vols despertar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada