A la por supèrflua
Al silenci carregat de
contingut
Al amor sense amor
A la mirada penetrant que
no parla per incompresa
Al rebuig de la passió per ser
Als somnis pel malson de
poder fer-se realitat
A la distancia imperant i
imposada
A les hores per ser temps,
i al temps per no
caldre-li espai,
Al tacte premeditat
calculat amb justa mesura
Als punts
suspensius plens de desig
A l’oblit
exigit per viure sense patiments
A la complexitat per ser
tan vulnerable
Al sentiment d’estar sola
i tan allunyada de tot i de tots
Al cansanci d’esperar….
"COM VOLEU QUE EM PRENGUI SERIOSAMENT QUELCOM DE TAN EFÍMER I FAL.LAÇ COM HO ÉS LA VIDA? DEIXEU-ME PUJAR A L'ESCENARI I REPRESENTAR MIL PERSONATGES DIFERENTS: AIXÍ, AL MENYS, EM PENSARÉ HAVER VISCUT MIL VIDES; FALSES I BREUS, SI VOLEU, PERÒ MIL, I NO PAS UNA DE SOLA. NO HAURÉ FET MAL A NINGÚ, CREC; NOMÉS M'HAURÉ ENGANYAT A MI MATEIX -O NO-. DE TOTA MANERA, NO SOM TAMBÉ, TOTS NOSALTRES, PERSONATGES?"
