Main street

Cames tendres

al caminar desprevingut,

a l'ombra del sol.

Rierols verds

de verdes esperances,

on aguaita el vaivé local.

Música descompassada

acaronant tots els somnis,

a la rutina més venturosa.

No sóc poeta, gràcies

però em plau observar-los

qual la paraula és meua

i el dubte el meu tresor.

Habite a l'espill on m'hi veig

un reflex per saber que hi sóc

per viure sense sentir-me mortal.

On és el teu espill que ja no em mira?

No l'oblides,

no deixes que plore,

no deixes que suspire,

perquè sempre seré pols

però pols enamorada...

Vaig ser

milions de persones abans de trobar-te,

després

em vaig tornar paisatge.

Oblit

Per a aquell que em procurava el ball

una amenaça covard

amagada al calaix

un bes, una olor, un petit gest.

Només el temps

surant entre records,

entre les meues mans,

a la presó dels teus cabells

al deler de la pell.

Trepitge nit i dia

senders sense final,

malgrat el llanguiment 

hi ha un malson desitjat.

Al desert del passat

recorda-li la llegenda,

dona'm l'oblit i deixa'm anar.