Per a aquell que em procurava el ball
una amenaça covard
amagada al calaix
un bes, una olor, un petit gest.
Només el temps
surant entre records,
entre les meues mans,
a la presó dels teus cabells
al deler de la pell.
Trepitge nit i dia
senders sense final,
malgrat el llanguiment
hi ha un malson desitjat.
Al desert del passat
recorda-li la llegenda,
dona'm l'oblit i deixa'm anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada