Arcades de desenganys

Vomitar l’ego

sense pensar,

sense ni tan sols respirar,

en una arcada amb gust a victòria.

Alliberant-me de mi,

per tal que els meus raonaments guanyen força

i puga colpejar amb més duressa

als que no estimen els somriures.

Per sagnar pensaments i reflexions

a colps fets de paraules

i convertir la indiferència en la meua aliada,

per ofegar els laments i les mentides,

per defugir les aparences i els maquillatges

i per fertilitzar una rauxa

ben dirigida. 

Avuí et vomite el meu ego. 

Avuí et colpeja el fet 

que si no hi ets, jo vole.

Escric en present

Les lletres no dissimulen,

posats a representar

saps que sempre escric en trist,

entre pensaments i altres alteracions.

Rellegir allò escrit,

per tornar al lloc corresponent.

Esdevenir puressa irrepetible

on aconseguir somnis de manera conjunta

sabent, que mai hi haurà final.

Quedar-se amb els dies blaus

quan el vent remou l’interior.

Una quimera als meus dits……

Amor i cendres.

La Maria no sabia que somniava fins que la Marta no li va explicar els seus

somnis. Maria era això que diuen <<una dona feliç, és a dir, una dona amable>>. 

I els seus somnis eren com les sargantanes que fan becaines, a l'estiu, sota les 

pedres. La Marta observava la Maria i en sentia pietat, i no sabia com dir-li que 

la ciutat era estreta i el món ample. Tots els estius, la Marta i el seu home viatjaven 

cap a països de noms estranys. Tornaven carregats amb diapositives i els 

diumenges a la tarda les ensenyaven als amics. La Marta convidava la Maria i 

aquesta associava els capvespres amb el gust de la xocolata. (...) 

Però un dia tot canvià. 

( Montserrat Roig)

La cançò

Amb tu i sense tu

quan sona la melodía

quan amaneix a l’exili,

com la banda orfe al llit.

Com un espectacle d’ombres,

comença la realitat.

Somie, per enyorar-te quan fa fred.

Als meus ulls tot és fascinació

torne a reviure l’encanteri de l’infant

i si sona la cançò revisc la revolta.

Altre ego mor, lentament.

A la presó del cos

no s’hi pot escapar,

allí em trobaràs

sola, com tu, en el fons…