Transformant les casualitats en oportunitats
competint per resistir a la incomprensió
caminant per descobrir el temps
escrivint per dominar la ment.
Aquesta és l'illa que m'ha tocat
no roman a la memòria
i és constant a l'avinença
que conté,
una tassa d'amargor.
Hi ha felicitat en quant que la busquem
gotes de tendresa que ens ajuden
a mirar de reüll un temps passat
tot allò que no hem pogut viure
i que desitgem somiar.
No és l'enyor el que dol
el viscut hi és present
el que em perdut mai ha succeït
sols queda l'ara
per saber que no hem errat.
Reafirmar les decisions
empeny la bonaventura
per que la sort és buscar-se
en l'imaginari d'un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada