Com la mare



Recorde el que m'has ensenyat
i pose en pràctica allò aprés,
sense massa entusiasme pretenc educar
com la mare que no hi és.


S'apropa un bri al sentiment
de voler ser com elles
evocant tendresa i dolçor
on sols visc la freda realitat.


Mare, jo hi vull ser
com aquests artificis
sense aquesta dura sentència
que m'obliga a contenir el dol.




I és que mai seré com la mare
des que l'ocell em feu el cor pres,

volant, 

condemnada

a l'etern malson.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada